Història de Roma

                                                   L'art i Societat

Hi havia poble de soldats i magistrats. La seva vocació no estava en el camp del pensament ni de l'art. Estava en el desig de dominació política i econòmica.

• Esperit pragmàtic, pràctic, heretat dels seus avantpassats itàlics primitius.
• Aquest sentit es manifesta en la gran quantitat d'edificis públics ( basíliques, termes, teatres, etc. ) i d'obres públiques ( ponts, aqüeductes, calçades, muralles, etc. ), moltes amb gran valor artístic.
• Aquest sentit pràctic i funcional també es manifesta en l'urbanisme.
• La importància de la família en la societat romana deriva en un interès pels espais interns: importància de la casa i de les pintures decoratives (frescos).
• En contrast amb l'idealisme i generalització de l'escultura grega els romans preferien allò que és específic, concret, actual.
• En Arquitectura els distingeix dels grecs l'ús de l'arc, la cúpula i una columna nova, l'ordre toscà, semblant al dòric però amb base i fust llis, que és d'influència etrusca i la columna composta, volutes més fulles d'acant, que incorporan ells mateixos.
• Una altra diferència amb Grècia és el gust pel colossalisme i la verticalitat, que no tenia el classicisme grec. Aquestes grans obres es van fer amb "opus caementicum" ( formigó ), cal, sorra, aigua i trossos de pedra.
• Col·leccionen obres, contracten artistes grecs, copien obres gregues i adopten moltes formes gregues adaptant-les al seu propi esperit.
• L'època de l'art hel·lenístic és reemplaçada pel predomini universal de l'art romà.
• A partir del segle I d. C. és aquest art i no ja el grec el que s'imposa en el món mediterrani. Roma crea al mateix temps que l'administració unitària de l'Imperi el seu "art imperial" més o menys unitari.
• 
  

  
  

  
  

  
  

  En l'art romà conviuen doncs dues tendències:
  - L'estil hel·lenitzant idealista, propi de l'aristocràcia, que coneix i admira l'art grec, que busca formes clàssiques i és teatral.
  - L'estil romà tradicional, sobri, propi de les classes mitjanes, naturalista.
• L'època de plenitud de l'art romà és del segle II a. C. al III d. C.